Imatge: Exemple de procés de construcció insdustrialitzada de 3Pol Habitat. Autor: Àngel Camarena
Els 3 porquets es muden a City of Wood
''De fusta, formigó o rajola. Ja no és necessari bufar ni témer al llop o al consum energètic, les dades demostren quin habitatge és el guanayador"
Article original de construccionymadera.com
3Pol Habitat
construcció sostenible
Einfach Bauen 1
Experimentant amb materials
A la City of Wood, aquell barri en la perifèria de la petita ciutat de Bad Aibling, al sud de Munic, la història dels tres porquets es repeteix.
En aquest barri, a més de trobar un temple de fusta, s’aixequen 3 edificis. Tan iguals com diferents. Es tracta dels tres habitagess del projecte d’investigació alemany Einfach Bauen 1. Un de fusta, un altre de formigó i un altre de rajola, la versió adulta del conte de Joseph Jacobs.
Les tres cases -bessones, no bessones-, van naixer com a alternativa senzilla a formes de construcció cada vegada més complexes. Van ser construïdes com a part del projecte d’investigació Einfach bauen 1 (traduït a algo com: construir fàcil) de la Universitat Tècnica de Munic, dirigit per l’arquitecte Florian Nagler, de Nagler-Architekten i alhora professor de la càtedra de construcció i disseny.
Va ser finançat pel programa per a la innovació Zukunft Bau (Construcció del Futur) del Ministeri d’Interior del govern alemany i promogut per l’empresa constructora B&O Baugruppe, la mateixa que el 2006 va assentar aquí les bases de la »ciutat del futur»
Imatge: Formigo, fusta, rajola. Les tres bessones de Bad Aibling. Autor: Sebastian Schels.
Imatge: De esquerra a dreta, formigó, fusta i rajola. Autor: Lanz + Schels.
Principis bàsics dels habitatges
El projecte d’investigació estableix els principis que han de complir els habitatges, essent important la simplicitat en la construcció i el funcionament
Reduir al mínim les capes dels elements constructius.
01
Utilitzar elements massius per aprofitar la inèrcia tèrmica
02
Obertura de finestres (sense protecció solar ni sistemes de ventilació mecànica)
03
Superfícies duradores i que resistisquen bé el pas del temps
04
Disminució de la complexitat, que aconsegueix la disminució de costos
05
Emprar unions simples i mètodes artesanals que facilitin el desmuntatge
06
Separar estrictament construcció i sistemes tècnics
07
Aprofitar les avantatges de la prefabricació
08
A cada edifici hi ha 6 habitatges d'1 a 2 dormitoris i es van construir amb murs de fusta,rajola i formigó. Durant dos anys es van fer mesuraments continus tenint en compte el material, la geometria i mida dels espais i les finestres, orientacions i proporcions. Sempre amb un ull posat en l'arquitectura vernàcula.
Una capa i un material
Imatge: Valors dels murs exteriors. La transmitència és sinònim d’aïllament, quan més baix el número, més eficient. La construcció en fusta és la més optimitzada pel seu menor gruix, menor densitat i major resistència a la compressió. El formigó va ser el més car. Autor: Alberto Montiel
Imatge: Per entendre el concepte de transmitància amb ordre de magnitut podem observar una comparativa de valors entre PVC i alumini. Font: Oknafej Ibérica
Tant el de fusta com el de rajola i formigó estan construïts amb murs massissos portants d’una sola capa i un únic material. Els tres edificis tenen forjats de formigó armat de 30 cm, coberts únicament amb moqueta per a l’aïllament acústic.
Les diferències:
- Per al de fusta, es va utilitzar fusta massissa encaixada com la d’aquí. En el nucli es va intercalar una cambra d’aire i la part exterior es va rematar amb fusta d’avet.
- Per al de formigó, es va emprar formigó cel·lular sense armadura. L’aïllament es va aconseguir amb grànuls d’argila i vidre expandit, en comptes d’utilitzar graveta i sorra.
- La de rajola es va construir amb rajoles buides, tipus termoargila, enlucits un cop a l’interior i exterior.
Imatge: Fase de construcció dels tres habitatges. Autor: Sebastian Schels.
Com de confortables són?
Durant els dos anys en què es van monitoritzar les cases, es van recollir dades objectives i subjectives, aprofitant que els primers residents ja s’havien mudat.
Així que anem a veure els resultats.
1. Consum energètic i confort interior
Perquè és el primer en què ens fixem, és el primer punt a tenir en compte:
- La gran inèrcia tèrmica dels murs de formigó (recordem, 50 cm de gruix) augmentava el confort interior mantenint una temperatura més constant. En canvi, l’ombra dels arbres sobre la façana est i la profunditat de les finestres disminuïen la il·luminació natural.
- La casa de fusta té una il·luminació interior òptima, però és necessària la protecció solar a la façana oest per evitar el sobrecalentament a l’estiu.
- La de rajola és la que té el millor control de la humitat ambiental, especialment en habitatges buits.
Pel que fa al consum energètic, les dades parlen per si soles, les tens en les dues gràfiques de sota del autor: Alberto Montiel, amb dades extretes Einfach bauen 1. La de fusta va tenir un consum, durant un període de monitorització d’un any, de fins a un 40% menor que la de rajola
2. Transferència d'humitat
En els tres edificis hi va haver un comportament decreixent de la humitat, és a dir, les parets van experimentar un assecat progressiu. La humitat va disminuir, en els tres materials, fins a uns llindars òptims després de finalitzar la construcció.
Per exemple, la humitat de la fusta durant el període d’estudi va estar entre el 5% i el 13%, un valor adequat. Segons la normativa de construcció alemanya, hi ha risc de formació de fongs només quan la humitat de la fusta supera el 20%.
S’asseca la humitat inicial de la construcció a les parets durant el període d’observació? Doncs sí, el desenvolupament de la humitat a les parets exteriors dels tres edificis no és motiu de preocupació. Les parets s’estan assecant i la humitat de la fusta es troba per sota del límit crític.
3. Balanç de CO2
El balanç de CO2, tenint en compte d’una banda només la fase de construcció (V1) i d’altra banda afegint una vida útil de 100 anys i posterior demolició (V2), està clar. L’edifici de formigó acabaria emetent 7 vegades més que el de fusta. Així que, apostant per un menor impacte, la fusta és el clar guanyador.
Autor: Alberto Montiel
4. L'opinió dels primers residents
¿Els residents es van sentir còmodes i coincideix la seva sensació amb els valors mesurats? Quines mesures van prendre per influir en la temperatura interior? Com afecta el disseny a la seva satisfacció? Triarien tornar a mudar-se a aquestes vivendes? Això es va preguntar i això van manifestar, recollit en una gràfica del autor: Alberto Montiel amb les dades extretes de ‘Einfach bauen 1’
La casa de fusta es va sobreescalfar més a l’estiu a causa de la seva estructura més lleugera. No obstant això, amb mesures com la incorporació de massa a través dels forjats de formigó i mides de finestres adequades, aquest efecte es va reduir a un nivell acceptable.
Així que, tot i que la temperatura interior es percebia una mica més càlida, es trobava sense problemes dins del rang de confort.
La casa de formigó, que es va considerar molt freda a l’hivern, va obtenir una bona puntuació a l’estiu.
La idea de prescindir de protecció solar exterior va funcionar bé en principi si es consideren els promitjos de temperatura. Tot i així, també cal dir que l’addició de protecció i jugar amb l’ombra dels arbres de l’entorn augmentava el confort.
Com afirmava Florian Nagler durant la investigació: «Una casa no és un telèfon intel·ligent. Hem de simplificar: control només on sigui necessari, tecnologia el més simple possible, construcció de baixa complexitat, en altres paraules: construir de manera simple i robusta».
En un món cada vegada més complex, revisar el clàssic dels Tres Porquets permet continuar avançant.
Article:
maderayconstruccion.com
Autors:
AlbertoMontiel / AuroraOrtiz
Referències
Dades del projecte
Proyecto: tres edificios experimentales en Bad Aibling
Promotor: Universidad Técnica de Múnich, Cátedra de diseño y construcción + Constructora B&O-Gruppe Stuttgart
Arquitectura: Florian Nagler Architekten, Múnich
Estructuras: Merz Kley partner, Dornbirn
Seguimiento: Centro de investigación Einfach Bauen, TU Múnich
Energía: Transsolar Klima- Engineering, Múnich
Física de la edificación: Horstmann + Berger, Altensteig
Antiincendios: PHI plan, Múnich
Coste total: 5 Mill. Euros (sin terreno)
Coste medio por m2 según material: Ladrillo 1493 Euros; Madera: 1730 Euros; Hormigón: 2039 Euros
Fase de planeamiento: 10/2016–10/2018
Fase de construcción 10/2018–09/2020
Superficie construida total: 1944 m2 (23 viviendas)
Article:
maderayconstruccion.com
Autors:
AlbertoMontiel / AuroraOrtiz
Referències
Coneixes el PLA IRTA ?
3Pol Habitat
construcció sostenible
Generalitat Valenciana
Plan IRTA
El Plan IRTA es una línea de subvenciones destinadas a PROYECTOS Y OBRAS arquitectónicas, que fomenten la incorporación de medidas SOSTENIBLES, la construcción ECOLOGICA y potencien la INNOVACIÓN aplicada al entorno construido.
Entre los criterios de valoración se encuentra la experiencia en la redacción y dirección de “proyectos eco” relacionados con la innovación ecológica en la construcción, dónde la empresa 3POLHABITAT, integrada por tres arquitectos colegiados, destaca por tener más de 20 proyectos y obras de entramado ligero de madera y acero desde el 2015
